Els científics han creat un enzim que pot augmentar la velocitat de descomposició plàstica sis vegades. Un enzim que es troba als bacteris de les escombraries que s’alimenten de dietes d’ampolles de plàstic s’ha utilitzat en combinació amb la PETasa per accelerar la descomposició del plàstic.
Tres vegades l'activitat del súper enzim
L’equip va dissenyar un enzim PETasa natural al laboratori, que pot accelerar la descomposició del PET al voltant d’un 20%. Ara, el mateix equip transatlàntic ha combinat la PETasa i el seu "soci" (el segon enzim anomenat MHETasa) per produir millores encara més grans: simplement barrejar PETasa amb MHETasa pot augmentar la velocitat de descomposició del PET Doble-la i dissenyar la connexió entre els dos enzims per crear un "súper enzim" que tripliqui aquesta activitat.
L’equip està dirigit pel científic que va dissenyar PETase, el professor John McGeehan, director del Centre for Enzyme Innovation (CEI) de la Universitat de Portsmouth, i el doctor Gregg Beckham, investigador sènior del Laboratori Nacional d’Energies Renovables (NREL). Als EUA.
El professor McKeehan va dir: Greg i jo estem parlant de com la PETasa erosiona la superfície del plàstic i la MHETase la tritura encara més, de manera que és natural veure si els podem utilitzar junts per imitar el que passa a la natura. "
Dos enzims treballen junts
Els primers experiments van mostrar que aquests enzims poden funcionar millor junts, de manera que els investigadors van decidir intentar connectar-los físicament, igual que connectar dos Pac-Man amb una corda.
"S'ha fet molta feina a banda i banda de l'Atlàntic, però val la pena l'esforç; ens complau veure que el nostre nou enzim quimèric és tres vegades més ràpid que l'enzim independent d'evolució natural, obrint noves vies per a un desenvolupament posterior i millora ". McGeehan va continuar.
Tant la PETasa com la recent combinada MHETasa-PETasa poden funcionar digerint el plàstic PET i restaurant-lo a la seva estructura original. D’aquesta manera, els plàstics es poden fabricar i reutilitzar sense parar, reduint així la nostra dependència dels recursos fòssils com el petroli i el gas natural.
El professor McKeehan va utilitzar un sincrotró a Oxfordshire, que utilitza els rajos X, que són 10.000 milions de vegades més forts que el sol, com a microscopi, suficient per observar els àtoms individuals. Això va permetre a l'equip d'investigació resoldre l'estructura 3D de l'enzim MHETasa, proporcionant-los així un pla molecular per començar a dissenyar sistemes enzimàtics més ràpids.
Aquesta nova investigació combina mètodes estructurals, computacionals, bioquímics i bioinformàtics per revelar la comprensió molecular de la seva estructura i funció. Aquesta investigació suposa un gran esforç en equip que implica científics de totes les etapes de la carrera.
